Són accessibles els espais públics? Percepció per edat i sexe

La percepció sobre l'accessibilitat dels espais públics varia en funció de l'edat i el sexe de la persona. Així, els grups d'edat que perceben una major absència de dificultats és eminentment jove (entre els 16 i els 29 anys), mentre que el grup d'entre 45 i 59 anys té la percepció més negativa.

Pel que fa als sexes, són els homes els que perceben una millor accessibilitat, el 60% afirmen que el seu municipi està adaptat per a persones amb dificultats en la mobilitat. En el cas de les dones aquest percentatge se situa en el 47%. El perfil doncs, per edat i sexes, de qui té una percepció més positiva sobre l'accessibilitat en els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona són homes menors de 30 anys. Per contra, les dones d'entre 45 i 59 anys formen el grup amb una percepció més negativa.

Això pot relacionar-se amb els rols de gènere tradicionals, on són les dones qui es fan càrrec de l'atenció i cura de familiars. Aquesta assignació de feina fa que les dones siguin més conscients de les dificultats d'accessibilitat en el dia a dia. Però, a més, el fet que siguin les dones del grup d'edat d'entre 45 i 59 anys es pot relacionar amb el fet que la població amb més dificultats a la mobilitat se situa en les franges d'edat més gran (persones majors de 65 anys). En molts casos són els seus fills i filles, però sobretot les filles, qui s'encarreguen de la seva cura. Aquestes se situen, per terme general, entre els 45 i 59 anys. Es pot afirmar, doncs, que la percepció de l'accessibilitat dels espais públics està condicionada a les activitats que es desenvolupen en el dia a dia (i que es vinculen a l'edat i el sexe de la persona).