Parlem amb Joana Prats, directora del Departament de Col·laboracions amb Entitats Socials i Projectes Transversals de Fundació Bancària “la Caixa” i membre del Consell Social de l’Observatori de la Discapacitat Física
Avui parlem amb Joana Prats, directora del Departament de Col·laboracions amb Entitats Socials i Projectes Transversals de Fundació Bancària “la Caixa” i membre del Consell Social de l’Observatori de la Discapacitat Física des del seu inici.
Pregunta (P): Quin pes té la discapacitat entre els interessos de la Fundació Bancaria “la Caixa” i per què va decidir recolzar l’Observatori de la Discapacitat Física?
Joana Prats (J.P.): La missió de la Fundació Bancaria “la Caixa” és contribuir a fer una societat millor i més justa, que doni més oportunitats a les persones que més ho necessiten. Sota aquesta missió i de la mà d'entitats socials, col·laborem amb entitats socials que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat per contribuir a una millora de la seva qualitat de vida i per a una igualtat d'oportunitats. En aquest context, entre les línies d'actuació pròpies, com pot ser el Programa INCORPORA que treballa per la inserció laboral de col·lectius vulnerables, el col·lectiu de persones amb discapacitat és un dels prioritaris. Per altra banda, tenim el Programa d’Ajuts a Projectes d’Iniciatives Socials, a través del qual col·laborem amb entitats socials que desenvolupen projectes i iniciatives adreçades a les persones amb discapacitat. La proposta de col·laborar amb l'Observatori de la Discapacitat Física (ODF) ens va semblar interessant per la tasca que realitza. Vam considerar que l’Observatori contribuïa de manera important a garantir els drets d'aquest col·lectiu i hi vam decidir col·laborar de manera extraordinària.
(P): Per què creu que ha estat important la tasca de l’ODF? Què pensa què ha aportat i pot aportar a la societat?
(J.P.): Personalment valoro molt positivament la tasca que l'Observatori està fent d'aportar informació contrastada. La rellevància de l'Observatori recau en el fet que és la generació de coneixement contrastat el punt de partida que li permet fer una bona tasca de sensibilització i d'incidència política. Per altra banda, el fet d'agrupar diferents institucions i entitats sota els paraigües del Consell Social, aporta una mirada més multidisciplinària en tots els temes socials i genera un coneixement que no sempre es té des de cada institució.
(P): Vostè forma part del Consell Social des del seu inici, el 2015. Quina és la funció d'aquest Consell i de quina manera treballa?
(J.P.): El Consell Social és un espai en el qual participen institucions i entitats diferents i en el que es posen en comú les actuacions i la informació que es va generant. Té la funció de recolzar les actuacions de l'Observatori en qualsevol dels seus àmbits: actualització i difusió d'informació, sensibilització o incidència política. A través del Consell es creen complicitats i es faciliten possibles sinergies entre les diferents institucions que el formen, de manera que a més de donar suport a les actuacions de l'Observatori, el Consell també ens ajuda a sensibilitzar les institucions.
(P): Enguany, l’Observatori de la Discapacitat celebra els seus 5 anys d’existència i la Fundació Bancària “la Caixa” ha col·laborat des de l’inici en la seva missió. De quina manera específica ha col·laborat?
(J.P.): Per una banda, la Fundació ha recolzat econòmicament les actuacions que l’Observatori va desenvolupant. Per l’altra, col·labora facilitant o treballant conjuntament. Aquest any, per exemple, a través de l’Observatori s’ha analitzat l'accessibilitat dels ‘Espais Caixa’, que són els casals o centres de gent gran de la Fundació Bancària “la Caixa”. Per a nosaltres ha estat una oportunitat el fet de poder comptar amb l'ajuda de l'Observatori i també una manera d'avançar en les noves necessitats que poden incidir en els nostres programes també.
(P): Referent a aquest estudi, en què ha consistit l’anàlisi i quin ha estat el diagnòstic?
(J.P.): L’objectiu de l’estudi era analitzar 15 centres per detectar aspectes a millorar en qüestió d’accessibilitat. El que hem vist és que globalment hi ha un bon nivell d'accessibilitat, però també hi ha aspectes que poden millorar-la. Fer aquest tipus d’anàlisi ens serveix per poder dur a terme aquestes millores.
(P): L’incompliment de la Llei d’accessibilitat, és un dels aspectes que l’ODF denuncia. Des de la Fundació, es toca l’accessibilitat en altres projectes?
(J.P.): Com a institució som sensibles amb l’accessibilitat; als centres propis (CaixaForum, CosmoCaixa etc.), ho tenim present i està contemplada a diferents nivells. D’altra banda, tenim Programa d’Ajuts a Projectes d’Iniciatives Socials, on també es té en compte, i a través de les quals col·laborem en diversos projectes de millora d'accessibilitat.
(P): De fet, fins al 5 de febrer està oberta la convocatòria per a la promoció de la vida independent, l’envelliment, a la discapacitat i a la malaltia. Recollint el conjunt les necessitats emergents, quins són el tipus de projectes que creu seran més valorats?
(J.P.): En aquesta convocatòria, la primera d’enguany, pel que fa als projectes relatius a la discapacitat les línies d'actuació prioritàries són, per una banda i en un primer bloc, la promoció de l'autonomia personal, el desenvolupament psicosocial i la vida independent. En una segona línia l'atenció sociosanitària de persones amb discapacitat, en una tercera línia el suport psicosocial a l'entorn familiar i relacional de les persones amb discapacitat, i per última la promoció de l'oci i del lleure inclusiu i l'accessibilitat universal. És a dir, dins del bloc de projectes amb discapacitat aquestes són les línies prioritàries establertes.
Per altra banda, a nivell general, a les convocatòries es presenten molts projectes. Hi ha un seguit de criteris que permeten valorar i seleccionar-ne aquells amb els quals finalment podem col·laborar. El nombre de projectes seleccionats acostuma a rondar el 20% dels que rebem.
En aquest sentit, els aspectes que es valoren són: primer, que respongui a una bona identificació de les necessitats a les quals vol donar resposta i que hi hagi una coherència en l'objectiu, les activitats i les actuacions que planteja. Segon, que es contempli i es coordini amb els altres recursos existents en el territori per tal d’evitar encavalcaments. De fet, la complementarietat amb els recursos existents és un tema que es valora molt. I, òbviament, que parteixi d'una bona avaluació de l'impacte i que també inclogui una avaluació dels resultats que es volen obtenir. Tots aquests són aspectes molt importants a l'hora de presentar un projecte i tenir-los en compte facilita poder tenir una puntuació més elevada.
(P): Hi ha algun d’aquests aspectes que destacaria especialment o que sovint no es té en compte de cara als projectes que es volen presentar?
(J.P.): Bé, primer recordar que és una convocatòria amb molta concurrència, es presenten molts projectes per tant hi ha molta competitivitat. Perquè us en feu una idea, l'any passat es van presentar 1.114 projectes, dels quals van ser seleccionats 210. Estem parlant d'un 20% aproximadament de projectes seleccionats i un 80% que es queden fora, per tant, que un projecte no sigui seleccionat no vol dir que sigui un mal projecte.
Dit això, potser la valoració de les actuacions, és a dir, la viabilitat del projecte és un tema que sovint no es contempla. Cal tenir en compte els recursos i plantejar-se, sempre que es pugui, la col·laboració amb altres recursos existents. Aquests són temes que penalitzen bastant els projectes. Cada cop més, sobretot les institucions estem obligats a fer un esforç per col·laborar entre nosaltres per ser el més eficaç possible perquè els recursos són limitats. Per això, els projectes que tenen avantatge són projectes que es presenten en partenariat amb més d'una entitat, ja que reben una puntuació suplementària. Aquests són aspectes que sumen perquè es vol potenciar la mirada conjunta i la viabilitat dels projectes.
(P): Un altre dels pilars de la Fundació ha estat la innovació. Per això, des de 2015 la Fundació Bancària "la Caixa" està atorgant els Premis “la Caixa” a la Innovació Social. En què consisteixen aquest premis? Com creu que ha influït la innovació en l'avanç social i en la mateixa transformació de les entitats del sector social?
(J.P.): Bé, els projectes que es presenten a les convocatòries poden optar, si volen, al premi a la innovació. Per nosaltres aquest premi vol ser un reconeixement i una manera de posar en valor la innovació, premiar l’esforç d’adaptació a noves maneres de donar resposta a les necessitats socials. És un premi complementari i un reconeixement des d’aquest punt de vista.
El premi consta d'una dotació econòmica de quinze mil euros però també dóna visibilitat en donar a conèixer aquestes iniciatives. L'objectiu del premi és per tant, reconèixer aquesta tasca que considerem imprescindible en el tercer sector. És a dir, ser innovadors i ser capaços tots plegats d'abordar les realitats d'una manera diferent, donant altres tipus de respostes que l'evolució i les noves realitats ens permeten. En definitiva, aquest premi valora donar resposta a la necessitat d'innovació del sector social.
(P): Quins altres programes s’estan impulsant des de l’Obra Social de “la Caixa”?
(J.P.): En aquests moments el Pla Estratègic actual focalitza la nostra actuació en 5 àmbits prioritaris. El primer d'ells és la lluita contra la pobresa infantil. A través del programa CaixaProinfància a l'any més de seixanta mil nens i nenes en situació de vulnerabilitat en la pobresa i les seves famílies. Per altra banda, una altra línia d'actuació és la inserció laboral en col·lectius vulnerables, un tema per a nosaltres fonamental. En aquest sentit, a través del Programa INCORPORA, aquest darrer any s'han inserit laboralment més de 30.000 persones de les quals 7.840 eren persones amb discapacitat, i d'aquest global més del 54% corresponen a persones amb discapacitat física. També treballem en el col·lectiu de gent gran, tant a nivell d'envelliment actiu com de lluita contra la solitud no volguda, l'atenció integral de persones amb malaltia avançada i per últim la interculturalitat i la cohesió social.
Tots aquests programes els desenvolupem de la mà d'entitats socials que treballen en el territori. Definim conjuntament la metodologia de treball amb les direccions científiques de cada programa i llavors la implementem.
Podem dir que tenim dos àmbits d'actuació: els programes o actuacions pròpies que nosaltres impulsem i el programa de convocatòries del qual parlàvem abans que és la línia de col·laboració amb projectes que fan altres entitats.
(P): En aquest sentit, podríem dir que les convocatòries nodreixen els projectes propis de la Fundació?
(J.P.): Inicialment a la fundació es va començar a actuar a dins l'àmbit social a través de convocatòries. La col·laboració en projectes de l'àmbit de la discapacitat, de malalties neurodegeneratives, etc., va ser el que ens va permetre mica en mica desenvolupar el nostre propi programa. Actualment, cada un dels programes propis disposa d’una direcció científica i d’uns equips de professionals que dissenyen, planifiquen i avaluen les actuacions desenvolupades en els territoris en col·laboració amb les entitats socials que hi participen.
I els projectes en els quals anem col·laborant ens permeten reforçar o millorar algunes de les actuacions pròpies.
(P): Com creu que entitats socials, en el nostre cas del sector de la discapacitat, i fundacions com l'Obra Social “la Caixa” podem seguir col·laborant i millorar aquesta relació per millorar els beneficis que rep la societat?
Jo crec que el treball conjunt i el fet de partir d’informació contrastada i actualitzada ens ajuda a tots plegats, tant a emmarcar les línies d'actuació de cada una de les entitats com també a buscar espais de col·laboració conjunta, sigui en forma de convocatòria sigui en projectes més concrets.
Per la nostra banda, cada any revisem i actualitzem les bases d'aquesta convocatòria, i això ens permet trobar espais de selecció i potenciació de determinades actuacions. Crec que el treball conjunt és prioritari, i també ser molt realistes i ser capaços de coordinar bé les actuacions dels diferents agents del territori, ja que els recursos són finits i per tant hem d'evitar encavalcaments que no portin a una gran eficàcia ni eficiència.