Entorns accessibles i llei d'accessibilitat
Per garantir el lliure moviment de les persones, els entorns han de ser accessibles en igualtat de condicions d'ús per al conjunt de la ciutadania. En preguntar als veïns i les veïnes de municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per la seva percepció sobre els entorns quotidians, com és el mateix municipi i, més en concret, l'accés als habitatges, la majoria els percep com ‘poc o gens’ accessibles (el 67% i el 65% respectivament).
Aquesta percepció ha anat progressivament augmentant en els darrers tres anys. És a dir, cada cop més persones perceben els accessos als habitatges com 'poc o gens’ adaptats. Això difícilment es pot explicar per una pèrdua d’infraestructures que els facin menys accessibles, al contrari, cada cop més, augmenta el disseny per a totes les persones en l'arquitectura urbana. Així doncs, probablement és l'augment de consciència ciutadana sobre les dificultats quotidianes de les persones amb dificultats en la mobilitat el principal factor explicatiu.
La Llei d'Accessibilitat preveu que a finals de 2017 (en concret a partir del 4 de desembre) que tots els edificis siguin accessibles per a totes les persones. En el monogràfic 4 ‘Mobilitat i accessibilitat en l'habitatge’ ja es va apuntar al fet que aquesta llei, tot i ser un punt d’inflexió en la consideració de l’accessibilitat en edificis públics i privats, no compta amb els recursos econòmics per fer-la efectiva.