Prendre àcid fòlic abans del embaràs redueix el risc a tenir descendència amb espina bífida

L’espina bífida és una malformació congènita que presenta un tancament incomplert del tub neural (DNT), al final del primer mes de vida embrionària, i posteriorment, el tancament incomplert de les últimes vèrtebres. Això significa que sovint quan una dona sap que està embarassada, el seu fill o filla ja té aquesta condició.

Segons la literatura mèdica, la principal causa de l’espina bífida és la deficiència d’àcid fòlic de la mare durant els mesos previs al embaràs. S’assegura també que existeix un 5% dels casos com una causa desconeguda. Si bé l’espina bífida no és hereditària, si ho és la dificultat de la mare per a processar l’àcid fòlic. L’àcid fòlic és una vitamina del complex B que es troba a alguna aliments com cereals integrals, farines de blat i blat de moro, llegums seques, verdures de fulla i fruita. Segons la Federació Internacional d’espina bífida i hidrocefàlia, el risc d’espina bífida en els fills es pot reduir en més d’un 72% si abans de l’embaràs la mare ingereix diàriament àcid fòlic en quantitat suficient.

L’espina bífida pot aparèixer en qualsevol lloc al llarg de la columna si el tub neural no es tanca completament. La columna vertebral que protegeix la medul·la espinal no es forma i no es tanca com hauria. Això produeix danys en la medul·la espinal i en els nervis.

L’espina bífida pot provocar discapacitats físiques i intel·lectual, que van des de lleus a greus. La gravetat depèn del següent: de la mida i la localització de l’obertura a la columna, i de si part de la medul·la espinal i els nervis estan afectats.

Tipus d’Espina Bífida

Básicament existeixen tres tipus d’espina bífida: Mielomeningocele, Menignocele i l’espina bífida oculta. El més greu i freqüent és el Mielomeningocele (MMC). Al MMC una porció de la medul·la espinal i dels nervis que l’envolten passen a través de les estructures òssies obertes (vèrtebres) de la columna i sobresurten per l’esquena del fetus. En general, la medul·la espinal i els nervis exposats estan continguts en una bossa que està banyada pel líquid amniòtic.

El Menignocele és un quist o un sac que conté membranes de capa protectora de la medul·la espinal (meninges) surt per l’obertura de la columna vertebral com si fos empès cap a fora. Aquest tipus no afecta normalment als nervis i a les persones que el pateixen poden tenir discapacitats menors.

Per la seva part, l’espina bífida oculta és la menys greu d’aquesta malformació congènita i hi ha moltes persones que la pateixen i no saben perquè no comporta problemes de salut, tot i que a vegades provoca incontinència o deformitat als peus.

Tractament

No existeix un tractament definitiu per l’espina bífida, tot i que sí que alguns abordatges contribueixen a minimitzar les conseqüències de la malaltia i a millorar la qualitat de vida. No oblidem que l’espina bífida és per tota la vida i per desgràcia de moment no té cura.

Trastorns associats més freqüents

Els trastorns associats més freqüents són:

Pèrdua de mobilitat i de sensibilitat: la paràlisis de la part inferior del cos (cames) pot estar present i dependrà de la localització i de la naturalesa de la malformació.
Dificultats d’aprenentatge: les persones amb espina bífida poden presentar dificultats cognitives com:
- Dificultats en l’orientació espacial en l’orientació espacial
- Dificultats en la percepció visual
- Dificultats en la lateralització
- Dificultats en les habilitats de manipulació
- Dificultats de coordinació visual-manual
- Dificultats d’atenció
Incontinència d’esfínters
Altres alteracions: es poden presentar problemes visuals (estrabisme), fragilitat òssia a la part afectada de la paràlisi, deformitats de la columna i dels peus, luxació de maluc, llagues, etc.