Àrea Metropolitana Barcelona

Continuant amb les dades del transport i els entorns accessibles, s'analitzen els resultats comparats de la ciutat de Barcelona respecte a la resta de municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En primer lloc, sobre la percepció respecte a l'accessibilitat en el municipi on es viu i, en segon lloc, en relació amb els transports.

L'arquitectura urbana, cada cop més, està dissenyada des del principi d'accessibilitat universal. És a dir, garantint que totes les persones en puguin fer ús independentment de les seves característiques en la mobilitat com pot ser desplaçar-se amb crosses o cadira de rodes, anar amb un cotxet de nadó, un carretó de la compra, i un llarg etcètera de possibilitats en una societat diversa.

La percepció sobre l'accessibilitat dels espais públics varia en funció de l'edat i el sexe de la persona. Així, els grups d'edat que perceben una major absència de dificultats és eminentment jove (entre els 16 i els 29 anys), mentre que el grup d'entre 45 i 59 anys té la percepció més negativa.

La població que coneix persones amb discapacitat acostuma a ser més conscient, que el conjunt de la població, sobre les dificultats en la mobilitat que poden donar-se en els espais públics. Les dades d'evolució, recollides dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, posen de manifest que la seva percepció no ha variat significativament en els darrers 3 anys.