Blog

El 13 de desembre de 2006 es va aprovar la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. 25 dels 28 països de la Unió Europea van ratificar-la i, a Espanya, des del 3 de maig de 2008 és una norma obligatòria a tot l’estat. D’acord amb la Convenció, els països signants es comprometen a garantir la participació en política de les persones amb discapacitat, entre d’altres.

A Europa, segons l’estudi “The right to political participation of persons with disabilities”, el 51% de les persones amb discapacitat es declaren interessades en la política, un 3% més que la població en general (48%), i es manifesten i es dirigeixen més sovint a les institucions per a defensar els seus drets, informar de les seves necessitats i denunciar les barreres quotidianes amb què es troben.

Tanmateix, tot i que s’ha progressat més o menys en funció de cada país, encara existeixen barreres legals, estructurals i administratives que impedeixen que les persones amb discapacitat participin en política en condicions d’igualtat.

En matèria legal, continuen alguns obstacles jurídics i restriccions al dret a vot. Per exemple, a Espanya la normativa electoral estatal denega el dret a vot i a ser escollides en un procés electoral a aquelles persones que hagin estat declarades incapacitades per una sentència judicial (vegeu l’article 3). En conseqüència, a les passades eleccions generals del 26 de juny de 2016, 96.418 espanyols no van poder exercir el seu dret a vot. Per reformar la llei, el Comitè Espanyol de Representants de les Persones amb Discapacitat (CERMI) va presentar a principis del 2017 una iniciativa per poder fer efectiu el vot d’aquest col·lectiu. A la iniciativa ja s’hi han sumat institucions com l’Ajuntament de Barcelona.

També es creen barreres a la pràctica política a causa de diversos factors, entre altres, els incompliments de la legislació en matèria d’accessibilitat als col·legis electorals o que alguns programes electorals i pàgines web amb informació electoral són inaccessibles per persones amb discapacitat sensorial o intel·lectual. En aquest sentit, una altra barrera és la manca de continguts de lectura fàcil, és a dir, continguts resumits i realitzats amb un llenguatge senzill i clar perquè puguin ser entesos per persones amb discapacitat cognitiva o intel·lectual. 

Segons l’estudi “The right to political participation of persons with disabilities”de l’Agència dels Drets Fonamentals de la UE, la majoria dels països de la UE han adoptat estàndards d’accessibilitat per a la construcció i renovació d’edificis públics, però només la meitat apliquen aquests estàndards als col·legis electorals.

Aquestes barreres impedeixen a les persones amb discapacitat exercir els seus drets amb les mateixes condicions d’igualtat que la resta de la ciutadania i perden l’oportunitat d’influir en el desenvolupament i execució de les lleis i polítiques que conformen la seva vida diària.