Dia Internacional de l'Esport: Reptes i èxits de l'esport adaptat
L'esport no només enforteix la salut del cos i de la ment, sinó que té un rol potenciador de la qualitat de vida de les persones en ser una poderosa eina de cohesió social, autoestima i motivació. Per aquestes raons, l'esport ha de ser una part important de la vida diària. L'esport ofereix a les persones amb discapacitat àmplies possibilitats en les seves versions adaptades. Hi ha centres i associacions especialitzats com la Fundació Adapta2, que persegueixen millorar la situació sanitària, física, social i laboral de les persones amb discapacitat mitjançant l'esport.
Al portal Discapnet José Antonio García de Mirgo, llicenciat en Educació Física, explica que en la discapacitat l'esport es divideix en quatre fases:
- Rehabilitació: dota la persona de la màxima mobilitat i l'ajuda a adaptar-se a l'entorn. S'enfoca a través de la fisioteràpia i els exercicis correctius i en l'enfortiment psíquic a través de guia i psicoteràpia.
- Esport terapèutic: el seu objectiu és perfeccionar les qualitats desenvolupades a la fase inicial. Tot i que es fa mitjançant jocs o activitats lúdiques, no es tracta de pràctiques competitives. Implica un seguiment conjunt entre el personal sanitari i l'especialista en Educació Física.
- Esport recreatiu: ss'enfoca en el lleure, la integració i la relació social, sense la directriu del personal sanitari.
- L'esport de competició: en la qualitat competitiva de l'esport es busca, sobretot, l'autosuperació i el desenvolupament personal a través dels èxits, la millora de les marques i una major autonomia.
Dificultats en l'esport adaptat
Tot i els beneficis de l'esport, segons les dades de l'Observatorio de Discapacidad Física només una de cada quatre persones amb discapacitat practica algun esport, i aquelles que ho fan sovint troben barreres físiques, visuals, auditives o cognitives que els impedeixen fer un ús normal de les instal·lacions de forma autònoma. Això fa que la pràctica esportiva sigui inversament proporcional al grau de discapacitat. A més, a aquest problema se li afegeix la dificultat econòmica per accedir a l'equipament adaptat: per exemple, una cadira de rodes arriba a un preu superior als 3.000 €. El desconeixement de les possibilitats de l'esport també es compta com una barrera.
Malgrat les ajudes existents i la voluntat de nombrosos entrenadors i activistes no hi ha prou professionals de l'esport amb formació en l'esport adaptat. Existeix també una falta d'incentius: segons les dades de Discapnet, els esportistes paralímpics espanyols que reben la beca del pla ADOP (Suport a l'Esport Objectiu Paralímpic) cobren la meitat que els esportistes olímpics becats amb el pla ADO (Associació d'Esports Olímpics).
Fites esportives i activisme social
En els Jocs Paralímpics d'Hivern celebrats aquest març a Pyeongchang, l'atleta catalana Astrid Fina ha aconseguit el bronze en snowboard cross, categoria SB-LL2; una medalla històrica en ser la primera rider de surf de neu del país en competir en uns Jocs Paralímpics. Astrid Fina, que va aconseguir la sisena posició en els passats Jocs de Sochi de 2014 i la medalla de plata a la Final de la Copa del Món d'Snowboard, va ser nomenada ambaixadora de l'accessibilitat universal a la "Declaració de Barcelona: L'accessibilitat universal, una contribució al bé comú ", al costat del pilot de moto nàutica Joaquín Inglada, pel seu compromís ètic i social i la seva implicació en la justícia social i l'equitat.
Molts altres esportistes paralímpics també aporten valuoses contribucions a favor de la igualtat social; entre ells, l'escriptora i activista Teresa Perales, l'esportista i coach Enhamed Enhamed, la nedadora Sarai Gascón, l'atleta i conferenciant Rafael Botello i el exnedador i ciclista Ricardo Ten.
Altres vegades són equips sencers els que es mobilitzen: a Egipte, l'equip Miracle Team té la meta de fundar la primera lliga de futbol professional d'amputats al país. Els seus 25 integrants s'han decidit a abandonar l'entorn amateur i establir una federació nacional que inclogui un equip de cada governació.
Programes d'esport adaptat
La FundacióAdapta2 ofereix programes d'esport adaptat, com Aqua Azul, pensat per beneficiar la rehabilitació física de persones afectades per un ictus amb paràlisi parcials i nens menors de 14 anys amb algun grau de discapacitat, o els cursos d'estiu de natació adaptada. A més, ofereixen programes socials com la Comunitat Familiar, educació en els valors de l'esport adaptat a les escoles, el foment del voluntariat i programes de rehabilitació sanitària.
Fonts:
https://www.discapnet.es/areas-tematicas/deporte/intro-deporte
https://elpais.com/internacional/2018/01/05/mundo_global/1515172037_116402.html
http://www.observatoridiscapacitat.org/ca/lesport-millora-la-qualitat-de-vida-de-les-persones
