Blog

A Espanya, cada any es diagnostiquen uns 7.000 nous casos de limfoma, el 3% del total de tumors, segons el Grupo Oncológico para el Tratamiento y Estudio de Linfomas. Malgrat aquesta incidència, segons un estudi europeu Lymphoma Coalition, només el 6% dels pacients són atesos per un oncòleg especialitzat a les primeres fases del diagnòstic, cosa que endarrereix l’avaluació. Cada 15 de setembre es celebra el Dia Mundial del Limfoma per augmentar la sensibilització.

Els limfomes són un tipus de càncer que s’origina al teixit limfàtic. Aquest càncer afecta les cèl·lules immunes, anomenades linocits, que són una tipologia de glòbul blanc. Durant el desenvolupament d’aquesta malaltia es produeix una minva al funcionament del sistema immune, les cèl·lules encarregades de la defensa del nostre organisme.

Segons la Lymphoma Coalition, una xarxa mundial de grups de pacients de limfoma formada per 69 organitzacions de 46 països, existeixen més de 60 tipus de lingoma, depenent del tipus de cèl·lules immunes afectades i es classifiquen en dos grans grups: el Linfoma Hodgkin (LH) i el Limfoma No Hodgkin (LNH), que es subdivideix en limfomes No Hodgkin de cèl·lules B i de cèl·lules T.Saber quin tipus de limfoma es pateix és important perquè afecta les opcions del tractament i el pronòstic.

Cada tipus de limfoma requereix diferents enfocaments de diagnòstic, avaluació i tractament. L’evolució i les possibilitats de cura depenen, cada vegada més, de la precisió d’aquest diagnòstic i de l’accés a un tractament adaptat tant al tipus de limfoma com al grup de risc al qual pertanyi el pacient. Gràcies als avenços a la investigació, el tractament dels Limfomes No Hodgkin ha millorat, ha augmentat la supervivència i la qualitat de vida dels i les pacients tant a la fase inicial com a la fase de manteniment.

Els pacients necessiten una informació clara i precisa per entendre l’abast de la seva malaltia i les seves conseqüències. A vegades, desconeixen l’existència de diversos tipus de limfoma, especialment aquells que només saben que tenen un limfoma No Hodgkin. Sense aquesta comprensió, els pacients podrien no ser conscients de les opcions de tractament apropiades per la seva tipologia específica de limfoma.

Per això, és important que creixi el coneixement a escala general sobre el limfoma, tant dels seus símptomes com de les característiques particulars de cadascun.

Segons l'Associació Espanyola d'Afectats pel Limfoma, Mieloma i Leucèmia (AEAL), els símptomes del limfoma poden variar en funció del tipus, la zona del cos que sigui la més afectada i de la velocitat de creixement que tingui.

El Limfoma de Hodgkin es mostra de manera activa a algunes persones, mentre que a la majoria es queda “adormit” als nostres ganglis sense donar cap problema, si no s’altera excessivament la immunitat a causa de tractaments intensos.

Aquesta patologia suposa el 10% dels limfomes, i és a l’edat adulta a on sorgeixen més casos, concretament, a dos períodes: entre els 15 i els 30 anys i en els majors de 55 anys. A Espanya, es diagnostiquen cada any 2 casos per cada 100.000 habitants i és lleugerament més freqüent entre els homes.

En el cas del Limfoma No Hodgkin, se sap que la infecció per VIH, el virus que causa la sida (AIDS), augmenta el risc de patir-lo. Per tant, una forma de limitar el seu risc consisteix a evitar els factors de risc coneguts pel VIH, com l’ús de drogues intravenoses o les relacions sexuals sense protecció.